bocca

Italià

• Pronúncia: /ˈbok.ka/
• Etimologia: Del llatí bucca.

Nom

bóc·ca f. ‎(plural bocche)

1. boca

   Restare bocca aperta.—«quedar bocabadat»

   Avere quattro bacche da sfamare.—«Haver d'alimentar quatre boques.»

2. desembocadura

   Dalla spiaggia di Boccasette alla bocca del Po.—«Des de la platja de Boccasette fins a la desembocadura del Po.»

Sinònims

• [2] imboccatura

Vegeu també

• Diccionari Treccani