bledege

Català

Verb

bledege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bledejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bledejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bledejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bledejar

Variants

• [1] bledejo, bledegi, bledeig
• [2] bledegi
• [3] bledegi
• [4] bledegi