blasonara

Potser volíeu: blasonarà

Català

Verb

blasonara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb blasonar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb blasonar

Variants

• [1] blasonessi, blasonés, blasonàs
• [2] blasonessi, blasonés, blasonàs