biwa

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Català[modifica]

Biwa del segle XIX
  • Etimologia: Del japonès 琵琶 (びわ, biwa).

Nom[modifica]

bi·wa m. (plural biwes)

  1. Instrument cordòfon pinçat de la família dels llaüts, que pot fer fins a 100 cm de llargada, constituït per una caixa de ressonància de fusta en forma de pera i de fons bombat, amb la taula harmònica plana i amb dues obertures acústiques en forma de mitja lluna, amb el mànec curt i integrat a la caixa, amb trasts i de tres a sis cordes separades de la caixa per un pont, que es toca generalment amb un plectre, recolzant-lo en posició vertical sobre la falda.

Notes[modifica]

És un instrument japonès que té l'origen en el pipa xinès.

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

Anglès[modifica]

Nom[modifica]

biwa (plural biwas)

  1. biwa

Referències[modifica]

  • biwa. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Castellà[modifica]

Nom[modifica]

bi·wa m. (plural biwas)

  1. biwa

Referències[modifica]

  • biwa. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Francès[modifica]

Nom[modifica]

biwa m. (plural biwas)

  1. biwa

Merge-arrows 2.svg Sinònims[modifica]

Referències[modifica]

  • biwa. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Italià[modifica]

Nom[modifica]

bì·wa m.

  1. biwa

Referències[modifica]

  • biwa. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].