bisellares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bi.zəˈʎa.ɾəs/, occidental /bi.zeˈʎa.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

bisellares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de bisellar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb bisellar.

Variants

• [2] bisellessis, bisellesses, bisellassis, bisellasses

Miscel·lània

• Síl·labes: bi·se·lla·res (4)