bilonike

Ibèric

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /biloniɡe/, /bilonike/
• Etimologia: Del llatí Philonicus.

Nom propi

bilonike • ‎()

1. Cognom llatí d’origen grec.

Vegeu també

• Lèxic d’inscripcions ibèriques (1991-2006), Noemí Moncunill, 2007.