bilabiat

Català

• Pronúncia: oriental /bi.ɫə.βiˈat/, occidental /bi.ɫa.βiˈat/
• Rimes: -at
• Etimologia: Del prefix bi- i labiat.

Adjectiu

bi·la·bi·at m. ‎(femení bilabiada, plural masculí bilabiats, plural femení bilabiades)

1. Dit de l’òrgan que presenta dues formacions semblants a llavis disposades de manera que recorden una boca oberta.

Traduccions

Traduccions: bilabiat

• Anglès: bilabiate ^(en)
• Castellà: bilabiado ^(es)

• Francès: bilabié ^(fr)
• Romanès: bilabiat ^(ro)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Termcat
• Diccionari de fitopatologia, Universitat de Barcelona.