bestorne

Català

Verb

bestorne

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bestornar
2. (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bestornar
3. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bestornar
4. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bestornar

Variants

• [1] bestorno, bestorni
• [2] bestorni
• [3] bestorni
• [4] bestorni

Miscel·lània

• Anagrames: bretones, renebots, tenebrós