bergantege

Català

Verb

bergantege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bergantejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bergantejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bergantejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bergantejar

Variants

• [1] bergantejo, bergantegi, berganteig
• [2] bergantegi
• [3] bergantegi
• [4] bergantegi