beneïsques

De Viccionari


Català
[modifica]

Verb[modifica]

beneïsques

  1. (occidental) segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb beneir

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: be·ne·ïs·ques (4)
  • Anagrama: beneesquis