Vés al contingut

beneïsques

De Viccionari

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

beneïsques

  1. (occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb beneir.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: be·ne·ïs·ques (4)
  • Anagrama: beneesquis