beneïsca

De Viccionari


Català
[modifica]

Verb[modifica]

beneïsca

  1. (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb beneir
  2. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb beneir
  3. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb beneir

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: be·ne·ïs·ca (4)
  • Anagrama: becaines