belluguege

Català

Verb

belluguege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de belluguejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb belluguejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb belluguejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb belluguejar

Variants

• [1] belluguejo, belluguegi, bellugueig
• [2] belluguegi
• [3] belluguegi
• [4] belluguegi