beleśtaŕ

Ibèric

• Pronúncia ^(AFI): /belestar/
• Etimologia: Compost pels formants beleś ‎() i taŕ ‎().

Nom propi

beleśtaŕ • ‎() ‎(escriptura dual)

1. Antropònim

Vegeu també

• Moncunill Martí, Noemí. Els noms personals ibèrics en l’epigrafia antiga de Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2010 (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 85). →ISBN.