bandolejàreu

Potser volíeu: bandolejareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bən.du.ɫəˈʒa.ɾəw/
	balear /bən.do.ɫəˈd͡ʒa.ɾəw/, /bən.du.ɫəˈʒa.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /ban.do.ɫeˈʒa.ɾew/, valencià /ban.do.ɫeˈd͡ʒa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

bandolejàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de bandolejar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb bandolejar.

Variants

• [2] bandolegéssiu, bandolegésseu, bandolejàssiu, bandolejàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: ban·do·le·jà·reu (5)