bandolejàrem

Potser volíeu: bandolejarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bən.du.ɫəˈʒa.ɾəm/
	balear /bən.do.ɫəˈd͡ʒa.ɾəm/, /bən.du.ɫəˈʒa.ɾəm/
Occidental:	nord-occidental /ban.do.ɫeˈʒa.ɾem/, valencià /ban.do.ɫeˈd͡ʒa.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

bandolejàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de bandolejar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb bandolejar.

Variants

• [2] bandolegéssim, bandolegéssem, bandolejàssim, bandolejàssem

Miscel·lània

• Síl·labes: ban·do·le·jà·rem (5)