bana

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈba.nə/, occidental /ˈba.na/
• Rimes: -ana
• Etimologia: Del català antic bana, del gàl·lic *bannā, del protocèltic *bandā, segle XIV.

Nom

bana f. ‎(plural banes)

1. (occidental) Forma alternativa de banya.

   «Si hi ha un bou bragat, d'amples costats, de banes ben afilades i de potes resistents, aquest és el bou que compraran.» (Carles Salvador, Les festes de Benassal, 1952)

Miscel·lània

• Síl·labes: ba·na (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB

Català antic

• Etimologia: Del gàl·lic *bannā, del protocèltic *bandā, amb vacil·lació del resultat de -nn- simplificat o palatalitzat.

Nom

bana f. ‎(plural banas o banes)

1. banya

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈba.no̞/
• Àudio: Bearn ^ⓘ
• Etimologia: Del cèltic *banna, del protocelta *bandā.

Nom

bana f. ‎(plural banas o banes [aranès])

1. banya