bambanó

Caló català

• Pronúncia: /ˌbam.bəˈno/
• Etimologia: Dels arcaics ban ‎(«ben») i banó ‎(«bonic»). Compareu amb el caló brasiler babanon ‎(«bonic») i el romaní de Calàbria babbanó ‎(«bon»).

Adjectiu

bambanó ‎(bambənó) ‎(femení bambaní)

1. maco, bonic

   «La seva germana, la més bambaní de la família, es va casar amb un pestanyó, però sinyela un pestanyó latxó.» (Joan Argilés Ciscart, Antoni Salazar, 2016)

   La seva germana, la més bonica de la família, es va casar amb un policia, però és un policia bo.

   «Blanca bas i roja mui, cos de xabí bambaní.» (Joaquim Mallafré [trad.], James Joyce, Ulisses, 1981)

   Blanca pell i roja boca, cos de noia maca.

   «De la mutzí d’un aranyí van nyisquerbar un dicaló; un busnó en diquelava panant: Quin sam bambanó!» (Juli Vallmitjana, Sota Montjuich, 1908)

   De la pell d’un gat en van treure un mocador; un paio s’ho mirava dient: Quina cosa més bonica!

Variants

• bam-banó, bombanó, bom-banó

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33
• Ackerley, Frederick. «The Romani Speech of Catalonia». A: Journal of the Gypsy Lore Society. Edimburg: The Society, 1914-1915, p. 123 (New Series vol. VIII part 1).