Oriental: |
central /bəˈɫɛt͡ʃ/
|
|
balear /bəˈɫət͡ʃ/, /bəˈɫɛt͡ʃ/
|
Occidental: |
/baˈɫet͡ʃ/
|
- Rimes: -ɛtʃ
- Etimologia: De balejar i la desinència Ø, segle XX.
baleig m. (plural baleigs o baleis)
- (mallorquí) Restes que queden al ventar el gra.
- (plural, mallorquí dialectal) Restes de menjar.
baleig
- (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de balejar.
- Síl·labes: ba·leig (2)
- Heterograma de 6 lletres (abegil)
- Anagrames: balegi, balegí
- Obres de referència: DCVB