balca

Potser volíeu: balcà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbaɫ.kə/, occidental /ˈbaɫ.ka/
• Rimes: -alka
• Etimologia: D'origen preromà incert, probablement precèltic emparentat amb el protoeslau *balъka, diminutiu de *bala ‎(‘aiguamoll, estany’), segle XVI. Compareu amb l’ucraïnès балка ‎(balka, ‘gorja, terreny baix’). Cognat de l’occità balca.

Nom

balca f. ‎(plural balques)

1. boga (Typha)
2. espargani
3. llinassa

Derivats

• balcar
• embalcar

Verb

balca

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de balcar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb balcar.

Miscel·lània

• Síl·labes: bal·ca (2)
• Anagrames: cabal, cabla, cablà, calba

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, DECat