assolares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.suˈɫa.ɾəs/
	balear /ə.soˈɫa.ɾəs/, /ə.suˈɫa.ɾəs/
Occidental:	/a.soˈɫa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

assolares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de assolar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb assolar.

Miscel·lània

• Síl·labes: as·so·la·res (4)
• Anagrama: assolar-se