arrimaré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.ri.məˈɾe/, occidental /a.ri.maˈɾe/
• Rimes: -e

Verb

arrimaré

1. primera persona del singular (jo) del futur de arrimar

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ri·ma·ré (4)
• Anagrames: amarriré, arriarem, arriàrem

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /a.ri.maˈɾe/
• Rimes: -e

Verb

arrimaré

1. primera persona del singular (yo) del futur d'indicatiu del verb arrimar