arrimàrem

Potser volíeu: arrimarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.riˈma.ɾəm/, occidental /a.riˈma.ɾem/
• Rimes: -aɾem

Verb

arrimàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de arrimar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb arrimar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ri·mà·rem (4)
• Anagrames: amarrirem, amarrírem, marraríem