arraso

Potser volíeu: arrasó

Català

Verb

arraso

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arrasar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb arrasar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb arrasar

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ra·so (3)
• Anagrames: arrosa, arrosà, oraràs, orsara, orsarà, saorra, Saorra

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /aˈra.so/

Americà: alt /aˈra.s(o)/, baix /aˈra.so/

• Rimes: -aso

Verb

arraso

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb arrasar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·rra·so (3)
• Anagrames: oraras, orarás, rosara, rosará