arrasir-se

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.rəˈzir.sə/
	balear /ə.rəˈziɾ.sə/, /ə.rə.zirˈsə/
Occidental:	/a.raˈziɾ.se/

• Rimes: -iɾse
• Etimologia: De arrasar per canvi de conjugació, segle XIX, a partir de ras ‎(verb).

Verb

arrasir-se pron.

1. Quedar el cel sense núvols.

Sinònims

• aclarir, esclarir

Conjugació

Com a verb que designa un fenomen natural és impersonal usat només en tercera persona del singular. També és possible la tercera persona del plural en sentit metafòric. Altres formes personals es podrien usar per personificació poètica.

Tercera conjugació incoativa, defectiva

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	arrasir-se			haver-se arrasit
gerundi	arrasint-se			havent-se arrasit
participi	arrasit, arrasida, arrasits, arrasides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'arraseixo	t'arraseixes	s'arraseix	ens arrasim	us arrasiu	s'arraseixen
	m'arrasisc	t'arrasixes	s'arrasix			s'arrasixen	occ
	m'arrasixo						n-occ
imperfet	m'arrasia	t'arrasies	s'arrasia	ens arrasíem	us arrasíeu	s'arrasien
passat simple	m'arrasí	t'arrasires	s'arrasí	ens arrasírem	us arrasíreu	s'arrasiren
futur	m'arrasiré	t'arrasiràs	s'arrasirà	ens arrasirem	us arrasireu	s'arrasiran
condicional	m'arrasiria	t'arrasiries	s'arrasiria	ens arrasiríem	us arrasiríeu	s'arrasirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'arraseixi	t'arraseixis	s'arraseixi	ens arrasim	us arrasiu	s'arraseixin
	m'arrasisca	t'arrasisques	s'arrasisca			s'arrasisquen	occ
imperfet	m'arrasís	t'arrasissis	s'arrasís	ens arrasíssim	us arrasíssiu	s'arrasissin
		t'arrasisses		ens arrasíssem	us arrasísseu	s'arrasissen
	m'arrasira	t'arrasires	s'arrasira	ens arrasírem	us arrasíreu	s'arrasiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	arraseix-te	arraseixi's	arrasim-nos	arrasiu-vos	arraseixin-se
	–	arrasix-te	arrasisca's			arrasisquen-se	occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	-	-	s'ha	-	-	s'han	... arrasit
	-	-		-	-
passat perifràstic	-	-	es va	-	-	es van	... arrasir
	-	-		-	-	es varen
plusquamperfet	-	-	s'havia	-	-	s'havien	... arrasit
passat anterior o perifràstic	-	-	s'hagué	-	-	s'hagueren	... arrasit
	-	-	es va haver	-	-	es van haver
	-	-		-	-	es varen haver
futur perfet	-	-	s'haurà	-	-	s'hauran	... arrasit
condicional perfet	-	-	s'hauria	-	-	s'haurien	... arrasit
	-	-	s'haguera	-	-	s'hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	-	-	es vagi	-	-	es vagin	... arrasir
	-	-	es vaja	-	-	es vagen
perfet	-	-	s'hagi	-	-	s'hagin	... arrasit
	-	-	s'haja	-	-	s'hagen
plusquamperfet	-	-	s'hagués	-	-	s'haguessin	... arrasit
	-	-		-	-	s'haguessen
	-	-	s'haguera	-	-	s'hagueren
passat anterior perifràstic	-	-	es vagi haver	-	-	es vagin haver	... arrasit
	-	-	es vaja haver	-	-	es vagen haver

Paradigmes de flexió: arraseixo, s'arraseix, arrasim

Traduccions

Traduccions

• Castellà: arrasarse ^(es)

Miscel·lània

• Anagrama: arrissaré

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot