arrase

Potser volíeu: arrasé

Català

Verb

arrase

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arrasar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb arrasar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb arrasar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb arrasar

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ra·se (3)
• Anagrames: arreàs, raresa

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /aˈra.se/

Americà: alt /aˈra.s(e)/, baix /aˈra.se/

• Rimes: -ase

Verb

arrase

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb arrasar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb arrasar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb arrasar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·rra·se (3)
• Anagrames: arares, arreas, arreás, aserrá, eraras, erarás, raerás, rareas, rareás, rasare, rasaré, rasear, rasera, rearas, rearás