arraïmava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.rə.iˈma.βə/, balear /ə.rə.iˈma.və/
Occidental:	nord-occidental /a.ra.iˈma.βa/
	valencià /a.ra.iˈma.va/, /a.ra.iˈma.βa/

• Rimes: -ava

Verb

arraïmava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de arraïmar-se.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de arraïmar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ra·ï·ma·va (5)
• Anagrama: amarariva