arraïmaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.rə.iˈma.ɾən/, occidental /a.ra.iˈma.ɾen/
• Rimes: -aɾen

Verb

arraïmaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de arraïmar-se.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb arraïmar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ra·ï·ma·ren (5)
• Anagrames: amarrarien, arranaríem