arraïmàreu

Potser volíeu: arraïmareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.rə.iˈma.ɾəw/, occidental /a.ra.iˈma.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

arraïmàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de arraïmar-se.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb arraïmar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ra·ï·mà·reu (5)
• Anagrama: amarraríeu