aroma

De Viccionari
Potser volíeu: aromà


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /əˈɾo.mə/, occidental /aˈɾo.ma/
  • Rimes: -oma
  • Etimologia: Del llatí arōma, segle XIX, del grec antic ἄρωμα ‎(árōma).

Nom[modifica]

aroma m. o f. ‎(plural aromes)

  1. Fragància característica d’una substància.
  2. Olor percebuda de forma agradable.

Notes[modifica]

  • De gènere vacil·lant, és més comú en femení a la literatura. En el Diccionari de la llengua catalana de l’IEC s’indica femení i en el Diccionari Normatiu valencià de l’AVL s’indica masculí.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

aroma

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de aromar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb aromar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·ro·ma (3)
  • Anagrama: amaro

Vegeu també[modifica]