argüí

Potser volíeu: argui, arguì

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ər.ɡuˈi/, occidental /aɾ.ɣuˈi/
• Rimes: -i
• Homòfon: argüir

Verb

argüí

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de argüir.

1. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de argüir.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·gü·í (3)
• Anagrames: agriu, girau, guarí, guiar, ragui, raguí, rigau, rugia, urgia