antjalar

Caló català

• Pronúncia: /əɲ.d͡ʒəˈla/
• Etimologia: Del romaní ʒal amb epèntesi com a reparació d’un so inicial no admissible en català i per analogia amb l’arrel de anar.

Verb

antjalar ‎(əndžəlá) ‎(pronominal antjalar-se)

1. anar
2. anar-se'n

Conjugació

	man	tuquis	ell/ella	nosaltros	vosaltros	ellos/elles
present d’ind.	antjalo (əndžálu)	antjales (əndžáləs)	antjala (əndžálə)	antjalem (əndžəlèm)	antjaleu (əndžəlèu)	antjalen (əndžálən)
imperfet d’ind.	antjalava (əndžalábə)	antjalaves (əndžalábəs)	antjalava (əndžalábə)	antjalàvem (əndžalábəm)	antjalàveu (əndžalábəu)	antjalaven (əndžalábən)
imperatiu		antjat (əndžát)

Relacionats

• nahar ‎(nəxá, «partir, fugir»)

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33
• Moser, Alina. Mirades sobre el caló català, Universitat de Barcelona, 2016