anticus
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /anˈtiː.kʊs/
- Etimologia: Del protoidoeuropeu *ant- («a fora, al davant, anterior»).
Adjectiu[modifica]
antīcus m., antīca f., antīcum n.
Declinació[modifica]
Primera i segona declinació, -us, -a, -um.
| Cas | Singular | Plural | |||||
| Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
| Nominatiu | antīcus | antīca | antīcum | antīcī | antīcae | antīca | |
| Vocatiu | antīce | antīca | antīcum | antīcī | antīcae | antīca | |
| Acusatiu | antīcum | antīcam | antīcum | antīcōs | antīcās | antīca | |
| Genitiu | antīcī | antīcae | antīcī | antīcōrum | antīcārum | antīcōrum | |
| Datiu | antīcō | antīcae | antīcō | antīcīs | |||
| Ablatiu | antīcō | antīcā | antīcō | antīcīs | |||
Vegeu també[modifica]
- Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.48-50