anellares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.nəˈʎa.ɾəs/, occidental /a.neˈʎa.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

anellares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de anellar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb anellar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ne·lla·res (4)
• Anagrama: serenalla