anagrama

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: anagramă


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ə.nəˈɣɾa.mə/, occidental /a.naˈɣɾa.ma/
  • Rimes: -ama
  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Etimologia: Del grec antic *ἀναγραμμα ‎(*anagramma), de ἀνά ‎(aná, «enrere») i γραμματικός ‎(grammatikós, «gramàtic»), segle XVII.

Nom[modifica]

anagrama m. ‎(plural anagrames)

  1. Transposició de lletres d'una paraula o sentència resultant una altra paraula o sentència distinta.
    L'anagrama de Roma és amor.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·na·gra·ma (4)
  • Anagrama: amagaran

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \a.naˈɣɾa.ma\
Americà: alt /a.naˈɡɾa.ma/, baix \a.naˈɣɾa.ma\

Nom[modifica]

a·na·gra·ma m. ‎(plural anagramas)

  1. anagrama


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /a.naˈɣɾa.mɔ/
  • Etimologia: Del llatí anagramma.

Nom[modifica]

anagrama m. ‎(plural anagramas o anagrames [aranès])

  1. anagrama


Romanès
[modifica]

  • Etimologia: Amb article sufixat -a.

Nom[modifica]

anagrama f.

  1. nominatiu i acusatiu definit singular de anagramă