anagrama
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Potser volíeu: anagramă
Català[modifica]
- Pronúncia: oriental /ə.nəˈɣɾa.mə/, occidental /a.naˈɣɾa.ma/
- Rimes: -ama
- Etimologia: Del grec antic *ἀναγραμμα (*anagramma), de ἀνά (aná, «enrere») i γραμματικός (grammatikós, «gramàtic»), segle XVII.
- Anagrama: amagaran
Nom[modifica]
a·na·gra·ma m. (plural anagrames)
- Transposició de lletres d'una paraula o sentència resultant una altra paraula o sentència distinta.
- L'anagrama de Roma és amor
Traduccions[modifica]
Traduccions: anagrama
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
Castellà[modifica]
- Pronúncia:
- Peninsular: \a.naˈɣɾa.ma\
- Americà: alt /a.naˈɡɾa.ma/, baix \a.naˈɣɾa.ma\
Nom[modifica]
a·na·gra·ma m. (plural anagramas)
Occità[modifica]
- Pronúncia: /a.naˈɣɾa.mɔ/
- Etimologia: Del llatí anagramma.
Nom[modifica]
anagrama m. (plural anagramas o anagrames [aranès])
Romanès[modifica]
- Etimologia: Amb article sufixat -a.
Nom[modifica]
anagrama f.
- nominatiu i acusatiu definit singular de anagramă