anagrama
Aparença
Potser volíeu: anagramă
Català
[modifica]- Pronúncia(i): oriental ⓘ, occidental /a.naˈɣɾa.ma/
- Rimes: -ama
- Etimologia: Del grec antic *ἀναγραμμα (*anagramma), de ἀνά (aná, «enrere») i γραμματικός (grammatikós, «gramàtic»), segle XVII.
Nom
[modifica]anagrama m. (plural anagrames)
- Transposició de lletres d'una paraula o sentència resultant una altra paraula o sentència distinta.
- L'anagrama de Roma és amor.
Traduccions
[modifica]Traduccions
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: a·na·gra·ma (4)
- Anagrama: amagaran
Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
Castellà
[modifica]- Pronúncia(i):
- Peninsular: \a.naˈɣɾa.ma\
- Americà: alt /a.naˈɡɾa.ma/, baix \a.naˈɣɾa.ma\
Nom
[modifica]anagrama m. (plural anagramas)
Miscel·lània
[modifica]Vegeu també
[modifica]- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre anagrama
Occità
[modifica]Nom
[modifica]anagrama m. (plural anagramas o anagrames [aranès])
Romanès
[modifica]- Etimologia: Amb article sufixat -a.
Nom
[modifica]anagrama
- nominatiu i acusatiu definit singular de anagramă
Categories:
- Derivats del grec antic al català
- Mots en català documentats des del segle XVII
- Substantius masculins en català
- Mots en català de 4 síl·labes
- Derivats del francès al castellà
- Substantius masculins en castellà
- Mots en castellà de 4 síl·labes
- Derivats del llatí al castellà
- Substantius en occità
- Formes de substantius en romanès