anagrama

Català

• Pronúncia: oriental /ə.nəˈɣɾa.mə/, occidental /a.naˈɣɾa.ma/
• Etimologia: Del llatí anagrámma provinent del grec ἀνάγραμμα.
• Anagrama: amagaran

Nom

a·na·gra·ma m. ‎(plural anagrames)

1. transposició de lletres d'una paraula o sentència resultant una altra paraula o sentència distinta

   L'anagrama de Roma és amor

Traduccions

    Traduccions: anagrama

Anglès: anagram (en) Castellà: anagrama (es) Francès: anagramme (fr) Italià: anagramma (it)

Llatí: anagramma (la) Occità: anagrama (oc) Romanès: anagramă (ro)

Referències

• Anagrama a la Viquipèdia
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
• Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia: /a.naˈɣɾa.ma/
• Etimologia: Del llatí anagrámma
• Anagrama: amagaran

Nom

a·na·gra·ma m. ‎(plural anagramas)

1. anagrama

Occità

• Pronúncia: /a.naˈɣɾa.mɔ/
• Etimologia: Del llatí anagramma.

Nom

anagrama m. ‎(plural anagramas o anagrames [aranès])

1. anagrama

Romanès

• Etimologia: Amb article sufixat -a.

Nom

anagrama f.

1. nominatiu i acusatiu definit singular de anagramă