anacolut

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.nə.kuˈɫut/
	balear /ə.nə.koˈɫut/, /ə.nə.kuˈɫut/
Occidental:	/a.na.koˈɫut/

• Rimes: -ut
• Etimologia: Del grec antic ἀνακόλουθον ‎(anakólouthos).

Nom

anacolut m. ‎(plural anacoluts)

1. Frase en què no hi ha una concordança contínua del discurs, ja sigui en gènere, nombre o temps verbal, degut a que el parlant fa la concordança respecte del que pensa i no respecte del que acaba de dir.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: anacoluthon ^(en)
• Castellà: anacoluto ^(es)
• Francès: anacoluthe ^(fr)
• Italià: anacoluto ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·na·co·lut (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC