anís

Potser volíeu: anis

Català

• Pronúncia: oriental /əˈnis/, occidental /aˈnis/
• Rimes: -is

• Etimologia: Del llatí anīsum, del grec antic ánison, segle XIII.
• Anagrames: ains ^(alfagrama), ansi, ansí, sani, saní, sina

Nom

a·nís m. ‎(plural anissos)

1. Planta herbàcia de flors blanques i petites, i de llavors aromàtiques (Pimpinella anisum).
2. Fruit de la Pimpinella anisum usat en condiments i infusions.
3. Licor aromatitzat amb Pimpinella anisum.
4. Confit petit.

Sinònims

• (planta, fruit) matafaluga, llavoreta
• (licor) anisat, aniset

Traduccions

Pimpinella anisum

• Anglès: anise ^(en)
• Castellà: anís ^(es) m.

• Francès: anis ^(fr)

Licor d’anís

• Anglès: anisette ^(en)
• Castellà: anís ^(es) m.

• Francès: anisette ^(fr) f.

Confit petit

• Anglès: candy ^(en)
• Castellà: anís ^(es) m.

Verb

a·nís

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de anisar

Vegeu també

• Anís a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: septentrional /aˈnis/, meridional /aˈnih/

Americà: alt /aˈnis/, baix /aˈnih/, austral /aˈnis/

• Etimologia: Del francès anis, potser a través del català anís pel comerç medieval de Barcelona amb l’Orient.

Nom

a·nís m. ‎(plural anises)

1. anís