anís

Potser volíeu: anis

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈnis/, occidental /aˈnis/
• Rimes: -is
• Etimologia: Del llatí anīsum, del grec antic ánison ‎(ánīson), segle XIII.

Nom

anís m. ‎(plural anissos)

1. Planta herbàcia de flors blanques i petites, i de llavors aromàtiques (Pimpinella anisum).
2. Fruit de la Pimpinella anisum usat en condiments i infusions.
3. Licor aromatitzat amb Pimpinella anisum.
4. Confit petit.

Sinònims

• (planta, fruit) matafaluga, llavoreta
• (licor) anisat, aniset

Traduccions

Pimpinella anisum

• Alemany: Anis ^(de) m.
• Anglès: anise ^(en)

• Castellà: anís ^(es) m.
• Francès: anis ^(fr)

Licor d’anís

• Alemany: Anis ^(de) m., Anisschnaps ^(de) m.
• Anglès: anisette ^(en)

• Castellà: anís ^(es) m.
• Francès: anisette ^(fr) f.

Confit petit

• Alemany: Anis ^(de) m.
• Anglès: candy ^(en)

• Castellà: anís ^(es) m.

Verb

anís

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de anisar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·nís (2)
• Anagrames: ains ^(alfagrama), ansi, ansí, nais, niàs, sani, saní, sina ^(revers)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /aˈnis/, meridional /aˈnih/

Americà: alt /aˈnis/, baix /aˈnih/, austral /aˈnis/

• Rimes: -is
• Etimologia: Del català anís pel comerç medieval de Barcelona amb l’Orient.

Nom

anís m. ‎(plural anises)

1. anís

Miscel·lània

• Síl·labes: a·nís (2)