anises

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: anisés


Català
[modifica]

Verb[modifica]

a·ni·ses

  1. segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de anisar
  2. (occidental, balear) segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb anisar


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional /aˈni.ses/, meridional /aˈni.seh/
Americà: alt /aˈni.s(e)s/, baix /aˈni.seh/, austral /aˈni.ses/

Nom[modifica]

a·ni·ses m. pl.

  1. forma plural de anís