ampara

Català

Nom

ampara f. ‎(plural ampares)

1. (arcaisme) Antigament, empara (detenció, embargament).

Miscel·lània

• Síl·labes: am·pa·ra (3)
• Anagrames: apamar, mapara, maparà, paramà

Vegeu també

• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.

Aimara

Nom

ampara

1. Mà (extremitat del braç).

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /amˈpa.ɾa/
• Rimes: -aɾa

Verb

ampara ‎(infinitiu amparar)

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb amparar
2. segona persona del singular (tú, vos) de l'imperatiu del verb amparar