amonestaré

Català

Verb

amonestaré

1. Primera persona del singular (jo) del futur de amonestar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mo·nes·ta·ré (5)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /a.mo.nes.taˈɾe/, meridional /a.mo.neh.taˈɾe/

Americà: alt /a.mo.n(e)s.taˈɾe/, baix /a.mo.neh.taˈɾe/

• Rimes: -e

Verb

amonestaré

1. primera persona del singular (yo) del futur d'indicatiu del verb amonestar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mo·nes·ta·ré (5)