amonestament

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.mu.nəs.təˈmen/ⓘ
	balear /ə.mo.nəs.təˈment/ⓘ, /ə.mu.nəs.təˈmen/
Occidental:	nord-occidental /a.mo.nes.taˈmen/ⓘ
	valencià /a.mo.nes.taˈment/ⓘ, /a.mo.nes.taˈmen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: De amonestar i el sufix -ment, segle XIV.

Nom

amonestament m. ‎(plural amonestaments)

1. Acció i efecte d'amonestar.
2. Frase pronunciada per un adult per fer creure un infant.
3. (dret) Correcció de caràcter lleu que hom imposa per a certes infraccions.
4. (esports) Advertència que l'àrbitre fa a algú en cas d’infracció del reglament.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mo·nes·ta·ment (5)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Termfolk