Vés al contingut

amonestàreu

De Viccionari
Potser volíeu: amonestareu

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

amonestàreu

  1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de amonestar.
  2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb amonestar.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: a·mo·nes·tà·reu (5)