Vés al contingut

amarre

De Viccionari
Potser volíeu: amarré

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

amarre

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amarrar.
  2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amarrar.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amarrar.
  4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb amarrar.

Miscel·lània

[modifica]

Castellà

[modifica]

amarre m. (plural amarres)

  1. amarratge

Verb

[modifica]

amarre

  1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb amarrar
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb amarrar
  3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb amarrar

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre amarre