amanere

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.məˈne.ɾə/, occidental /a.maˈne.ɾe/
• Rimes: -eɾe

Verb

amanere

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amanerar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amanerar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amanerar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb amanerar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ma·ne·re (4)
• Anagrama: Emerana