almoina

Potser volíeu: almoinà

Català

• Pronúncia:

Oriental: /əɫˈmɔj.nə/

Occidental: nord-occidental /aɫˈmɔj.na/, valencià /aɫˈmɔj.na/, /aɫˈmɔj.nɔ/

• Etimologia: Del llatí tardà *alemosina, del grecollatí eleēmosyna, del grec eclesiàstic ἐλεημοσύνη ‎(eleēmosúnē, «pietat, compassió»).

Nom

al·moi·na f. ‎(plural almoines)

1. Ajut, caritat o beneficència que es dóna sense esperar res a canvi, com poden ser diners, menjar o roba, especialment als pobres.

Compostos i expressions

• L'almoina quan la faràs, no miris a qui la fas: ensenya que el bé es deu fer sense mires particulars.

Sinònims

• caritat (cristià), captiri, acapte, esmola

Traduccions

Traduccions: almoina

• Albanès: lëmoshë ^(sq) f.
• Alemany: Almosen ^(de) n.
• Anglès: alms ^(en)
• Àrab: صدقة ^(ar)
• Aragonès: almosna ^(an)
• Basc: limosna ^(eu)
• Búlgar: милости́ня ^(bg) f.
• Castellà: limosna ^(es) f.
• Danès: almisse ^(da)
• Eslovac: almužna ^(sk) f., milodar ^(sk) m.
• Eslovè: miloščina ^(sl) f.
• Esperanto: almozo ^(eo)
• Estonià: almus ^(et)
• Finès: almu ^(fi)
• Francès: aumône ^(fr) f.
• Friülà: limuèsine ^(fur) f.
• Gallec: esmola ^(gl) f.
• Georgià: მოწყალება ^(ka) ‎(motskàleba)
• Grec: ελεημοσύνη ^(el) f. ‎(eleimossini)
• Hebreu: צדקה ^(he)

• Hindi: दान ^(hi)
• Hongarès: alamizsna ^(hu)
• Italià: elemosina ^(it) f.
• Jiddisch: צדקה ^(yi)
• Letó: davanas ^(lv) m.
• Lituà: išmalda ^(lt) f.
• Llatí: stips ^(la), eleemosyna ^(la)
• Maltès: limosja ^(mt) f.
• Neerlandès: aalmoes ^(nl)
• Noruec (nynorsk): almisse ⁽ⁿⁿ⁾
• Occità: almòina ^(oc) f.
• Polonès: jałmużna ^(pl)
• Portuguès: esmola ^(pt)
• Romanès: pomană ^(ro) f.
• Rus: ми́лостыня ^(ru) f. ‎(mílostinia), подая́ние ^(ru) n. ‎(podaiànie)
• Sicilià: limòsina ^(scn) f.
• Suec: allmosa ^(sv) c.
• Txec: almužna ^(cs) f.
• Xinès: 施捨 ^(zh) ‎(施舍, shīshè)

Verb

al·moi·na

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de almoinar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb almoinar

Vegeu també

• Almoina a la Viquipèdia
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I, p. 95.
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB