almoina

Potser volíeu: almoinà

Català

• Pronúncia:

Oriental: /əɫˈmɔj.nə/

Occidental: nord-occidental /aɫˈmɔj.na/, valencià /aɫˈmɔj.na/, /aɫˈmɔj.nɔ/

• Etimologia: Del llatí tardà *alemosina, del grecollatí eleēmosyna, del grec eclesiàstic ἐλεημοσύνη ‎(eleēmosýnē, «pietat, compassió»).

Nom

al·moi·na f. ‎(plural almoines)

1. Ajut, caritat o beneficència que es dóna sense esperar res a canvi, com poden ser diners, menjar o roba, especialment als pobres.

Compostos i expressions

• L'almoina quan la faràs, no miris a qui la fas: ensenya que el bé es deu fer sense mires particulars.

Sinònims

• caritat (cristià), captiri, acapte, esmola

Traduccions

Traduccions: almoina

• Alemany: Almosen ^(de) n.
• Anglès: alms ^(en)
• Àrab: صدقة ^(ar)
• Aragonès: almosna ^(an)
• Basc: limosna ^(eu)
• Castellà: limosna ^(es) f.
• Danès: almisse ^(da)
• Eslovac: almužna  ^(sk) f., milodar ^(sk) m.
• Esperanto: almozo ^(eo)
• Finès: almu ^(fi)
• Francès: aumône ^(fr) f.

• Hebreu: צדקה ^(he)
• Hindi: दान ^(hi)
• Hongarès: alamizsna ^(hu)
• Italià: elemosina ^(it) f.
• Jiddisch: צדקה ^(yi)
• Llatí: stips ^(la), eleemosyna ^(la)
• Neerlandès: aalmoes ^(nl)
• Noruec (nynorsk): almisse ⁽ⁿⁿ⁾
• Polonès: jałmużna ^(pl)
• Portuguès: esmola ^(pt)
• Romanès: pomană ^(ro) f.

Verb

al·moi·na

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de almoinar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb almoinar

Vegeu també

• Almoina a la Viquipèdia
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I, p. 95.
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB