almoina
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Potser volíeu: almoinà
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
- Oriental: /əɫˈmɔj.nə/
- Occidental: nord-occidental /aɫˈmɔj.na/, valencià /aɫˈmɔj.na/, /aɫˈmɔj.nɔ/
- Rimes: -ɔjna
|
(fitxer) |
- Etimologia: Del llatí tardà *alemosina, de eleēmosyna, del grec eclesiàstic ἐλεημοσύνη (eleēmosýnē, «pietat, compassió»).
Nom[modifica]
almoina f. (plural almoines)
- Ajut, caritat o beneficència que es dóna sense esperar res a canvi, com poden ser diners, menjar o roba, especialment als pobres.
Compostos i expressions[modifica]
- L'almoina quan la faràs, no miris a qui la fas: ensenya que el bé es deu fer sense mires particulars.
Sinònims[modifica]
Traduccions[modifica]
Traduccions
|
|
Verb[modifica]
almoina
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de almoinar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb almoinar
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: al·moi·na (3)
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I, p. 95.
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.