al·literació

Català

Oriental:	central /əɫ.ɫi.tə.ɾə.siˈo/, /ə.ɫi.tə.ɾə.siˈo/
	balear /əɫ.ɫi.tə.ɾə.siˈo/
Occidental:	/aɫ.ɫi.te.ɾa.siˈo/, /a.ɫi.te.ɾa.siˈo/

Rimes: -o
Etimologia: De al·literar i el sufix -ció, cultisme a partir del llatí ad ‎(«prop, junt») i līttera ‎(«lletra»).

al·literació f. ‎(plural al·literacions)

Repetició freqüent d'un mateix so en un enunciat.
«Roda com un carro el tro de guerra.» (Jacint Verdaguer, L’Atlàntida)

«Ens vam anomenar Els Setze Jutges quan encara érem tres [...] Ens interessava la sonoritat tan catalana i tan difícil de pronunciar per a un castellà de la famosa frase “Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat”.» (Cinta B. Bellmunt [trad.], Omar Jurado, Juan Miguel Morales, Lluís Llach: Sempre mès lluny, 2006)