aforament

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /ə.fu.ɾəˈmen/
balear /ə.fo.ɾəˈment/, /ə.fu.ɾəˈmen/
Occidental:  nord-occidental /a.fo.ɾaˈmen/
valencià /a.fo.ɾaˈment/, /a.fo.ɾaˈmen/
  • Rimes: -ent
  • Etimologia: De aforar ‎(«determinar el fur») i el sufix -ment.

Nom[modifica]

aforament m. ‎(plural aforaments)

  1. (antigament) Mesura per a mercaderies que passaven per una duana, la qual servia per a fixar el preu de la taxa.
    «Per cada marc d'or fi batut… rebessin 22 sous de Mallorca (16' 17 sous de Barcelona) que constituïen l'aforament o benefici que, juntament amb altres ingressos…» (JossepFrancesc López, "Còdex S.Pere" en: El crèdit i el sistema financer del regne de Mallorca (segles XIV-XV), Universitat Illes Balears)
  2. Quantitat de fluid que passa per una canalització.
    «L'estació d'aforament de Campàs representa el tancament de la conca de la riera de Vernegà i és el punt d'estudi més important.» (Guia de la sortida de treball de camp a una conca experimental, Edicions Universitat Barcelona, 2012)
  3. (castellanisme) Capacitat, cabuda (d’un local).
    «Algunes esmenes mostraven visions oposades, especialment pel que fa a la distància entre els centres religiosos o a l'aforament.» (Anuari territorial de Catalunya 2006: transformacions, projectes, conflictes, Institut d'Estudis Catalans)

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·fo·ra·ment (4)

Vegeu també[modifica]