Vés al contingut

afogar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /ə.fuˈɣa/
balear /ə.foˈɣa/, /ə.fuˈɣa/
Occidental:  nord-occidental /a.foˈɣa/
valencià /a.foˈɣaɾ/, /a.foˈɣa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: afogà
  • Etimologia: [1] Del prefix a- i foc, segle XIV.
  • Etimologia: [2] Del llatí offōcāre per confusió amb el prefix ad-. Doblet de ofegar via el llatí vulgar.

Verb

[modifica]

afogar trans., pron. ‎(pronominal afogar-se)

  1. Calar foc.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: afogo, afoga, afoguem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

afogar trans., pron. ‎(pronominal afogar-se)

  1. ofegar
  2. (eivissenc) malgastar

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: afogo, afoga, afoguem
Vocal rizotònica: /o/

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: a·fo·gar (3)

Vegeu també

[modifica]