ofegar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /u.fəˈɣa/
balear /o.fəˈɣa/, /u.fəˈɣa/
Occidental:  nord-occidental /o.feˈɣa/, valencià /o.feˈɣaɾ/
Informal:  oriental /əw.fəˈɣa/, nord-occidental /aw.feˈɣa/, valencià /aw.feˈɣaɾ/

Verb[modifica]

ofegar trans., pron. ‎(pronominal ofegar-se)

  1. Impedir la respiració per immersió en aigua.
  2. No poder passar l'aire per les vies respiratòries o sentir-les constretes.
    El nus de la corbata l'ofegava i se la va afluixar.
  3. Impedir una acció.
    Va ofegar un badall discretament.
  4. No trobar solució a les dificultats de la vida.
    Els deutes l'ofeguen.
  5. Coure lentament en un recipient tancat i sense afegir aigua o afegint-ne poca.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: ofego, ofega, ofeguem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: o·fe·gar (3)
  • Heterograma de 6 lletres (aefgor)

Vegeu també[modifica]