ofegar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /u.fəˈɣa/, balear /o.fəˈʝa/, /u.fəˈɣa/
Occidental: nord-occidental /o.feˈɣa/, valencià /o.feˈɣaɾ/

Verb[modifica]

o·fe·gar trans., pron. ‎(pronominal ofegar-se)

  1. Impedir la respiració per immersió en aigua.
  2. No poder passar l'aire per les vies respiratòries o sentir-les constretes.
    El nus de la corbata l'ofegava i se la va afluixar.
  3. Impedir una acció.
    Va ofegar un badall discretament.
  4. No trobar solució a les dificultats de la vida.
    Els deutes l'ofeguen.
  5. Coure lentament en un recipient tancat i sense afegir aigua o afegint-ne poca.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: ofego, ofega, ofeguem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]