afanar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /ə.fəˈna/
Occidental: nord-occidental /a.faˈna/, valencià /a.faˈnaɾ/

Verb[modifica]

afanar trans.

  1. Robar amb astúcia.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: afano, afana, afanem

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·fa·nar (3)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: /a.faˈnaɾ/
Americà: alt /a.f(a)ˈnaɾ/, baix /a.faˈnaɾ/

Verb[modifica]

afanar intr., trans., pron. ‎(pronominal afanarse, present afano, passat afané, futur afanaré)

  1. afanyar-se
  2. escarrassar-se
  3. (col·loquial) afanar, furtar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·fa·nar (3)