afanar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.fəˈna/
Occidental:	nord-occidental /a.faˈna/
	valencià /a.faˈnaɾ/, /a.faˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: afanà
• Etimologia: Variant de afanyar.

Verb

afanar trans.

1. Robar amb astúcia.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	afanar			haver afanat
gerundi	afanant			havent afanat
participi	afanat, afanada, afanats, afanades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	afano	afanes	afana	afanem	afaneu	afanen
	afane						val
	afani						sept
	afan				afanau		bal, alg
				afanam			bal
imperfet	afanava	afanaves	afanava	afanàvem	afanàveu	afanaven
passat simple	afaní	afanares	afanà	afanàrem	afanàreu	afanaren
futur	afanaré	afanaràs	afanarà	afanarem	afanareu	afanaran
condicional	afanaria	afanaries	afanaria	afanaríem	afanaríeu	afanarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	afani	afanis	afani	afanem	afaneu	afanin
	afane	afanes	afane			afanen	occ, bal
imperfet	afanés	afanessis	afanés	afanéssim	afanéssiu	afanessin
		afanesses		afanéssem	afanésseu	afanessen
	afanàs	afanassis	afanàs	afanàssim	afanàssiu	afanassin	bal
		afanasses		afanàssem	afanàsseu	afanassen	val, bal (1)
	afanara	afanares	afanara	afanàrem	afanàreu	afanaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	afana	afani	afanem	afaneu	afanin
	–				afanau		bal, alg
	–		afane			afanen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				afanàvom	afanavo		centr, n-occ
	afanavi						sept
	afanaia	afanaies	afanaia	afanàiem	afanàieu	afanaien	n-occ
condicional	afanariva	afanarives	afanariva	afanarívem	afanaríveu	afanariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	afano	afanos	afano	afaneguem	afanegueu		n-occ
imperfet	afanessi		afanessi				sept, alg
	afanessa						centr, n-occ
	afaneguessa	afaneguesses	afanegués	afaneguéssom	afaneguéssou	afaneguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... afanat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... afanar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... afanat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... afanat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... afanat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... afanat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... afanar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... afanat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... afanat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... afanat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: afano, afana, afanem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: pinch ^(en)
• Castellà: afanar ^(es)
• Francès: faucher ^(fr)
• Italià: rubare ^(it)
• Llatí: furari ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·fa·nar (3)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /a.faˈnaɾ/

Americà: alt /a.f(a)ˈnaɾ/, baix /a.faˈnaɾ/

• Rimes: -aɾ

Verb

afanar intr., trans., pron. ‎(pronominal afanarse, present afano, passat afané, futur afanaré)

1. afanyar-se
2. escarrassar-se
3. (col·loquial) afanar, furtar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·fa·nar (3)