aer

Potser volíeu: aer-, àer

Català antic

Nom

aer m.

1. forma alternativa de àer

   «E com s engendren en l aer lo tro el lamp, l arch de sant Marti, la pedra, e altres coses» (Lo sompni, Bernat Metge)

Vegeu també

• Obres de referència: Faraudo, CIVAL

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈaː.eːr/
• Etimologia: Del grec antic ἀήρ ‎(aḗr).

Nom

āēr m. ‎(genitiu āēris)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	āēr	āērēs
Vocatiu	āēr	āērēs
Acusatiu	āērem	āērēs
Genitiu	āēris	āērum
Datiu	āērī	āēribus
Ablatiu	āēre	āēribus

1. aire

Romanès

Nom

aer n. ‎(plural aere)

Declinació
Cas	Singular		Plural
Indefinit
Nom. acc.	un	aer	niște	aere
Gen. dat.	unui	aer	unor	aere
Definit
Nom. acc.	aerul		aerele
Gen. dat.	aerului		aerelor
Vocatiu	aerule aere		aerelor

1. aire