aer

Potser volíeu: aer-, àer

Català antic

Nom

aer m.

1. forma alternativa de àer

   «E com s engendren en l aer lo tro el lamp, l arch de sant Marti, la pedra, e altres coses» (Lo sompni, Bernat Metge)

Vegeu també

• Obres de referència: Faraudo, CIVAL

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈaː.eːr/
• Etimologia: Del grec antic ἀήρ ‎(aḗr).

Nom

āēr m. ‎(genitiu āēris)

1. aire

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	āēr	āērēs
Vocatiu	āēr	āērēs
Acusatiu	āērem	āērēs
Genitiu	āēris	āērum
Datiu	āērī	āēribus
Ablatiu	āēre	āēribus

Romanès

Nom

aer n. ‎(plural aere)

1. aire

Declinació

	Singular			Plural
	Indefinit		Definit	Indefinit		Definit
Nominatiu-acusatiu	(un)	aer	aerul	(niște)	aere	aerele
Genitiu-datiu	(unui)	aer	aerului	(unor)	aere	aerelor
Vocatiu		aerule, aere			aerelor